Ens vèiem millor en la foscor de Monika Zgustova
Una mare i una filla. Fa vàries dècades, van haver de fugir del totalitarisme amb la resta de la família. Des d’aleshores, la seva relació ha estat marcada per tot allò que l’exili va trencar per sempre. Amb els anys, totes dues han refet la seva vida, però en continents diferents, presoneres tothora de no ser mai d’enlloc. I la distància, l’escàs temps compartit i les diferents realitats en què viuen han anat afeblint els vincles entre elles. Mentre la filla vola per damunt de l’oceà per veure potser per última vegada la mare ja gran, revisa la vida de totes dues buscant la comprensió. I, en arribar, l’esperen encara moltes sorpreses que demostraran que el final de la vida pot ser el moment més intens, profund i bell que es pot viure amb una mare.
Maricel és un complex arquitectònic, artístic i urbanístic, i un dels espais més emblemàtics de Sitges. Forma part de la història cultural de la ciutat des dels anys del Noucentisme fins als nostres dies, i la seva evolució al llarg dels temps és un reflex fidel de les diferents voluntats personals i de polítiques culturals. L’edició del llibre Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges, signat per Vinyet Panyella, obeeix al desig de deixar palesa la història d’aquest espai que va canviar la fesomia del barri més antic de Sitges.
El conjunt patrimonial de Maricel està lligat a gran quantitat de artistes i personalitats rellevants, com ara Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Charles Deering, Miquel Utrillo, Pere Jou, Josep Maria Sert, Joaquim Folch i Torres i Jesús Pérez-Rosales.
Novetats maig / juny 2019
Terramar. Publicació quinzenal d’art, lletres i deports : edició facsímil
“Terramar” (que 
publicà 24 números entre 1919 i 1920) es definia a la seva capçalera com a “publicació quinzenal d’art, lletres i deports”. La publicació fou iniciativa de l’industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran, promotor de la ciutat-jardí de Terramar i de l’autòdrom del mateix nom, i del poeta Josep Carbonell i Gener. Hi col·laboraren noms com Salvat-Papasseit, Carner, Foix i en especial J.M. López-Picó, que en faria del posteriorment abandonat autòdrom un especial motiu d’inspiració poètica. Juntament amb “Monitor” i “Amic de les Arts”, Terramar forma la gran trilogia de revistes sitgetanes situades al capdavant de la renovació dels moviments estètics i artístics a Catalunya.
Per què Santa Tecla té tres braços?
Santa Tecla ja té llibre, i dirigit als més petits, que poden conèixer de manera literària el misteri que envolta als seus tres braços. Un misteri que es desvetlla en la publicació “Per què Santa Tecla té tres braços?”.
El llibre, amb text de Loreto Almirall, inclou elements de fantasia i historia, i explica la historia de dos nens pescadors que troben el braç de Santa Tecla en aigües de Sitges, en vigílies de la matinal de Sant Tecla. I a partir d’aquí hi ha un conjunt de situacions, acompanyades d’il·lustracions realitzades per la Lourdes Panyella, amb l’objectiu que els nens i nenes puguin conèixer els misteris que envolta la figura de Santa Tecla.
El Pirata de cala Morisca, de David Martí
Any 1779. A l’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat del mar, li canvia la vida el descobriment d’un gran secret familiar i l’entrega a traïció de la seva estimada Vinyet a Lord Templeton, un noble anglès, per 
saldar un gran deute familiar. Empès per la fortuna i el destí, acabarà enrolat en un vaixell pirata, on viurà aventures extraordinàries més enllà de l’oceà Atlàntic i descobrirà l’autèntic valor de l’amistat, el coratge, la fortuna i l’amor verdader que el va marcar per sempre en un bell indret de la seva infància: cala Morisca.
Novetats de Sant Jordi 2019
La Gota negra / Cèlia Sánchez-Mústich
És el novè poemari de Cèlia Sánchez-Mústich, i de nou s’acosta a la definició d’alguns aspectes de la condició humana i d’episodis de vida amb els quals molts de nosaltres ens podem identificar. El llibre pren el seu títol d’un fenomen òptic que s’esdevé quan Venus apareix com un puntet negre recorrent el disc solar. La Gota negra ha estat editat per Pagès editors.
Lletres i arts. Visions de Ramon Casas
Publicació editada per la Institució de les Lletres Catalanes i els Museus de Sitges que recull les xerrades del cicle “Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas” realitzada durant el 2016 i 2017 amb motiu de l’Any Ramon Casas.
La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega, obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan exposades com l’Esbós amb dibuix de fantasia. Els autors que han participat en el llibre són Marta Pessarodona, Susanna Rafart, Antoni Clapés, Francesc Serés, Mariàngela Vilallonga i Narcís Comadira.
Enriqueta Gallinat. Una republicana barcelonina del segle XX
Escrit per Josep Maria Tubau i Gallinat, el llibre ens parla de Enriqueta Gallinat i Roman, que s’inicia de ben jove en la política de la mà del seu pare, un republicà radical admirador d’Alejandro Lerroux. El 1934 s’afilià a Esquerra Republicana, esdevenint durant la Guerra Civil, secretària de l’alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó i secretària d’Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. Casada amb el periodista Enric Tubau, el 1939 marxen a l’exili, on col·laborà amb la Resistència francesa fins que el risc de caure en mans dels nazis la feu tornar a Catalunya, on fou empresonada durant deu mesos. Dedicà els últims anys de la seva vida, des de 1997, conjuntament amb companyes d’altres formacions d’esquerres, a difondre els ideals i l’experiència de la seva generació republicana des de l’associació “Les Dones del 36”.
Juegos salvajes / Nacho Zubizarreta
¿Hasta dónde estarías dispuesto a llegar, para salvar a tu mejor amigo? Una mujer se suicida, supuestamente,
lanzándose a las vías de tren, se roban dos cuadros del Greco, en el museo Cau Ferrat dotado con los más sofisticados sistemas de seguridad y se encuentra el cadáver de una mujer, desaparecida hace años y todo apunta, a una antigua mansión, Vadalaigua, en el Garraf. Lucas Rozman, exmosso d’esquadra, irónico, reservado y de pocos amigos, deberá intervenir pues las pistas, en un principio del robo, inculpan directamente a sus sobrinos, aficionados a los fenómenos paranormales. En una carrera sin freno Lucas deberá descubrir cuál es el terrible secreto que oculta la mansión, y qué conexión tienen todos los sucesos con ella. ¿Estará preparado para tomar la decisión más amarga de su vida?
Novetats març / abril 2019
Les Oracions, publicades el 1897, són el primer llibre de proses poètiques de la literatura catalana. Editades amb dibuixos de Miquel Utrillo i partitures d’Enric Morera, Rusiñol les va concebre com una obra d’art total, una obra consagrada a la bellesa més pura en un món dominat per la pressa, el progrés numèric i el positivisme. Les Oracions, sorgides del plaer de la contemplació silenciosa, són pregàries estètiques adreçades a l’alba, a la boira, a la infantesa, a l’amor o als xiprers, i també a l’art tocat per la mà divina com el de les piràmides, l’Alhambra o el Partenó. Escrites en una llengua eufònica i vibrant, constitueixen l’obra poètica més important de Rusiñol: poesia que s’acosta a la meravella del món, poesia que atura el temps.
Per primer cop des de l’edició del 1897, aquest nou volum presenta l’obra tal i com la va pensar inicialment Rusiñol, amb les il·lustracions d’Utrillo i les músiques de Morera.
Las Aleluyas del señor Esteve / Santiago Rusiñol
Las Aleluyas del señor Esteve (1907), estructurada en 27 capítulos que transcurren en el barrio de La Ribera de Barcelona en los últimos años del siglo XIX, es la historia de una familia de pequeños comerciantes dueños de una mercería, “La Puntual”, que refleja, con humor, pero también con ironía, las tensiones que surgieron en el seno de la nueva burguesía catalana entre el artista y su propia clase, argumento dominante del modernismo catalán.
L’Auca del senyor Esteve (1907), estructurada en 27 capítols que transcorren en el barri de La Ribera de Barcelona en els darrers anys del segle XIX, és la història d’una família de petits comerciants, amos d’una merceria, “La Puntual”, que reflecteix, amb humor, però també amb ironia, les tensions que sorgiren en el si de la nova burgesia catalana entre l’artista i la seva pròpia classe, argument dominant del modernisme català.
L’itinerari Maricel Integral és una petita guia ocasional de butxaca que té com a finalitat guiar els visitants, en solitari o en grup, a través del complex arquitectònic i artístic de Maricel. Tal com es presenta per mitjà d’aquesta guia, és Un passeig pel Maricel de Charles Deering i de Miquel Utrillo (1909-1921) que ens condueix rere les seves passes pel Maricel que van idear i construir al llarg dels anys en què el seu projecte va cobrar vida.
Novetats gener / febrer 2019
Fins aquí hem arribat, és una obra que ens descobreix les llegendes, les creences, els oficis, els costums, els rituals…, com la mort forma part inexorable de la cultura pròpia des de l’inici dels éssers humans. Un tema del què se’n parla poc, tot i que hi ha molt a explicar.
És partint d’aquesta base que Fins aquí hem arribat es presenta com un llibre singular, curiós, valent i, fins i tot, divertit, que ens parla sense embuts de què fem i com celebrem el darrer adéu. Els seus autors, Amadeu Carbó i el sitgetà Jordi Cubillos, grans experts de la cultura d’arrel tradicional, ens faran veure l’empremta profunda que la mort i tot allò que l’envolta ha deixat en la nostra societat en tots els àmbits: costums, expressions populars, patrimoni artístic i cultural, etc.
Sitges desaparegut. Roland Sierra
Aquest llibre us convida a fer una passejada insòlita per un Sitges que ja no existeix i que és difícil de reconèixer, quan la vila era un petit univers tancat en si mateix i tot just començava a descloure’s. A través d’una selecció de 160 imatges, la gran majoria inèdites, Roland Sierra us proposa un apassionant –i alhora apassionat– recorregut pel Sitges dels mariners i els pescadors, dels primers estiuejants i els banys de mar, de les sínies i les masies, dels antics carrers.
L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori ha permès presentar una visió de la creativitat de l’artista, avançada i moderna, així com la seva mirada al territori, que va resultar cabdal en el traç de la seva obra.
En aquesta ocasió, es mostra la relació entre els artistes del Rosselló i del Principat de començament del segle XX, a partir de la figura del mateix Violet, que va actuar com nexe comú i via d’influència. Violet va representar la modernitat i els vincles amb el territori alhora, en tant que introductor d’algunes idees estètiques que donaren forma a una plàstica que es va avançar a la del Noucentisme, la reivindicació d’un art propi basat en les formes de via tradicionals i la integració en un mateix corpus cultural de les Catalunyes del Nord i del Sud.
Biblioteca Santiago Rusiñol 