La primera notícia que recull la voluntat de comptar amb una biblioteca pública a Sitges, data de l’any 1877 i la publica la Revista Suburense, però no és fins el 14 de juny del 1936 que fou inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol. S’instal·la a la planta baixa de la que fou casa de Miquel Utrillo dins del conjunt arquitectònic del Maricel. Compta amb poc més de 3.000 volums.
Els inicis, marcats per la Guerra Civil, no van ser gens fàcils i la postguerra va ser llarga i difícil. Les novetats que ingressaven eren escasses, les restriccions elèctriques constants, tant que es va haver, fins i tot, de modificar l’horari d’obertura al públic.
Entre 1948 i 1957, la biblioteca fou traslladada i instal·lada a l’edifici del Museu Romàntic, a can Llopis. L’any 1958 fou traslladada novament al seu emplaçament original. S’inicia així un període d’estabilitat i de creixement. Al davant hi ha una gran professional, Lolita Mirabent, ànima i motor cultural de la biblioteca, i hi serà durant més de 40 anys.
El creixement de la població i del fons bibliogràfic va fer que la biblioteca molt aviat quedés petita. L’any 1973 Sitges tenia 11.767 habitants i la biblioteca comptava amb un fons de 13.277 llibres, a la biblioteca no hi cabien ni els llibres ni els lectors. Es feia imprescindible una ampliació, aquesta no va arribar fins l’any 1977, data en la que s’afegeix a la biblioteca les dependències del primer pis de la casa Utrillo i que permeten respirar uns quants anys amb tranquil·litat. A aquesta primera ampliació n’hi segueixen unes quantes més. L’any 1979 s’inaugura la Sala Semir, on s’hi instal·la la donació d’Antoni de Semir i al 1981 s’amplia amb una nova sala per tal d’allotjar-hi l’arxiu i la biblioteca de Miquel Utrillo.
L’any 1983 s’inaugura la biblioteca Josep Roig i Raventós, filial de la Santiago Rusiñol, situada al Poble Sec.
Hauran de passar més de deu anys, no serà fins l’any 1995 que s’obrirà una nova sala al públic. Aquesta rep el nom de Lolita Mirabent en reconeixement cap a la persona que durant tans anys va ser directora de la biblioteca.
S’aprofita aquesta intervenció per informatitzar la gestió de la biblioteca. Desapareixen les fitxes de la biblioteca i apareixen els ordinadors. És en l’any 1999, quan s’inaugura la última de les ampliacions, fins ara, amb intervenció arquitectònica, aquesta vegada per allotjar una nova sala per a les revistes, on s’hi instal·len també les connexions per als ordinadors per poder oferir un nou servei, el de connexió a Internet.
Biblioteca Santiago Rusiñol 