El Club de Lectura Fàcil de Sitges inicia la seva activitat

El passat  20 de novembre vam iniciar les trobades del Club de Lectura Fàcil. El club, fruit de la col·laboració entre la Biblioteca Santiago Rusiñol i l’Oficina de Català, té com a objectius fomentar la lectura de llibres en català i propiciar un espai que permeti  als participants millorar la seva expressió i comprensió orals. Està dreçat a persones nouvingudes que vulguin millorar la seva competència en llengua catalana, aprenents dels cursos de català  o persones que vulguin adquirir l’hàbit de llegir en català. Les trobades tenen lloc a la Biblioteca Santiago Rusiñol  l’últim divendres de mes a dos quarts de set del vespre.

 

 I aquest gener… continuem!

 

· MIQUEL UTRILLO A CASA SEVA ·

 CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

 Divendres 8 de gener a les 20 hores

 “¡Paso al Norte!”. LUZ, una revista modernista. 1897-1898,

 per Ferran Martínez i Sancho

Aquest proper divendres dia 8 de gener a les 20 hores, la Biblioteca Santiago Rusiñol iniciarà les seves activitats de l’any amb una conferència estretament vinculada a la figura de Miquel Utrillo. Amb el títol ¡Paso al Norte!. LUZ, una revista modernista. 1897-1898, Ferran Martínez ens parlarà de la significació d’aquesta publicació de final de segle XIX en la que tanta importància va tenir Miquel Utrillo. La presentació anirà a càrrec d’Octavi Aballí.

 Al llarg d’aquests darrers mesos en els que s’ha commemorat el 75è aniversari de la mort d’Utrillo , la Biblioteca, amb el comissariat de Vinyet Pañella va mostrar part dels fons Utrillo en l’exposició MIQUEL UTRILLO A CASA SEVA. Amb la conferència del proper  dia 8 acomiadem els actes vinculats al gran artista que va ser Miquel Utrillo i Morlius en l’edifici que va ser precisament casa seva.

 

La Biblioteca Santiago Rusiñol us desitja…

Bones Festes i Bona Lectura

Fotografia de Maite González

 

Hi havia una vegada…el Juanito tocanassos

Resulta que un amic em volia sorprendre i em va portar a Sitges a donar un tomb. Mig matí. Poca gent. El mar en calma. Dia clar. Primera cita. Al migdia arribem davant l’església de Sitges. Hi ha un espectacle a la bibloteca Santiago Rusiñol, però no sap de què va (aquest matí abans de sortir de casa ha fet una cerca de l’agenda de Sitges, i ha tobat una activitat de la Mon Mas, titulada Dimoni Banyut Tururut). I buscant al google, ha vist que aquesta contacontes, de vegades, explica contes eròtics. És aquí on actua la Mon Mas? Sí, al tercer pis, a l’espai infantil. Com? Sí, la Mon Mas actua dintre del cicle L’hora del conte. Ell, vermell com un tomàquet. Ejem. Què fem, Rosa? Ens quedem? O et fa vergonya quedar-te, sense portar canalla com a excusa? Vergonya, jo? M’encanta que m’expliquin històries! Doncs ja ens veus, els dos ganàpies asseguts a les cadiretes, darrera de tot, intentant passar desapercebuts. Però, ai làs! Resulta que la Mon té un vestit estampat com el meu, i ve cap a nosaltres per dir-m’ho i donar-nos unes estrelletes de paper. L’escenari s’omple de nenes i nens que interpreten els personatges dels contes: la nena sense nom, el ratolí, el rei, el soldat, el vent, la muntanya, el cuc o la papallona. A la taula del costat, un avi llegeix el diari com si l’espectacle no l’importés gens ni mica. Li sona el mòbil i surt a fora. Quan torna, segueix llegint. Fins que la Mon explica el conte del Juanito tocanassos, un nen que tenia la dèria de tocar els nassos a tothom, i sobretot els de la gent més important. Quan la Mon, transformada en Juanito tocanassos, comença a tocar nassos, i l’avi es veu obligat a cedir el seu per seguir la comèdia, vet aquí que es produeix una transformació inesperada, màgica, diria jo. L’avi s’oblida del diari, es deixa caure les ulleres sobre el nas, i riu que riuràs amb els darrers minuts de l’espectacle. Talment com una criatura. Com nosaltres.

P.D. Aquest és el correu de la Mon, després de conèixer l’anècdota: jajajjajjja! ke bó! boniiisssim. Ostres, ni tret d’un conte d’en Monzó. jjajajjjajjaja! Sí, explico contes eròtics, però el cas és que normalment ho fem al vespre, a la hora “X”, sense canalla pel mig, no-fos-cas! Ja t’ho farè arribar i així vens amb el teu amic. jjajjjajaja!

 

Rosa Vendrell

el 3 de vuit.cat

Edicions 62 i la Biblioteca Santiago Rusiñol us conviden a la presentació de

Seductors, il·lustrats i visionaris

de Josep Maria Castellet a càrrec de Francesco Luti i Vinyet Panyella

 

Al seu torn, Josep Maria Castellet presentarà el llibre de Francesco Luti publicat per Vallecchi (2008)

Poesia spagnola del secondo Novecento

Serà divendres 4 de desembre a les 8 del vespre, a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

ACTIVITATS DEL MES DE NOVEMBRE

EXPOSICIONS

  • Reflexos coloristes prop del mar. Aquarel·les de Montserrat Figueras Pàmies.

Del 6 al 31 de novembre

CICLE DE CONFERÈNCIES NUESTRA AMÉRICA

Organització a càrrec de la “Asociación de la Comunidad Iberoamericana en  Catalunya”

  •  Presentació del llibre Violencia y acoso psicológico entre adolescentes de  Iñaki Piñuel y Araceli Oñate per   Mónica González, professora  argentina especialitzada en temes de l’ adolescència.

Dijous 5 de novembre a les 20 h.

  • Presentació de textos extrets d’ obres de: Santiago Rusiñol, Juan Ramón Jimenez, León Tolstoi, Charles Dickens, Charles Perrault, Horacio Quiroga y Martín Fierro.      A càrrec de  nois i noies de les escoles de Sitges

      Dijous 12 de novembre a les 20 h

  • Presentació del llibre Historia de América per  l’autor argentí Antonio Tello.

      Dijous 19 de novembre a les 20 h

  • Conferència sobre El Frente Nacional o Pacto de Sitges per l’historiador Colombià  Arturo Bolaños. En coordinació amb el Consulado de Colombia en Barcelona

            Dijous 26 de novembre a les 20 h

    CLUBS DE LECTURA

  • Book Club

Diary of a Bad Year by J. M. Coetzee 

 Moderat per Tom Maguire.

Dilluns dia 2 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda.

  • Club Racó de la Calma

El sí de las niñas de Leandro Fernández de Moratín

 Moderat per Elena Cejas.

Dimecres dia 11 de novembre a 2/4 de 9 del vespre.

  • Club de Lectura Fàcil

Maurice, o, la Cabana del pescador de Mary Shelley

 Moderat per Rosa Soler.

Divendres dia 20 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda.

  • Club de Lectura

Sang calenta d’Irène Némirovsky

Moderat per Maite Galán.

Dimecres dia 25 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda.

VISITA GUIADA  a la Biblioteca. Divendres dia 27 de novembre a les 12 del migdia. – cal apuntar-s’hi prèviament

 

Maricel

La construcció del conjunt monumental de Maricel, entre 1910 i 1916, transformà la fesomia del casc antic de Sitges i li donà una marcada personalitat que s’ha mantingut fins els nostres dies, gràcies a dos homes singulars: l’industrial i col·leccionsita nord-americà Charles Deering (París, Maine, 1852 – Miami, 1934) i l’artista que enguany es commemora el 75è aniversari del seu traspàs, Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862 – Sitges, 1934). La història de Maricel comença l’any 1909 quan el pintor Ramon Casas portà a Sitges al nord-americà. A aquest darrer li agradà tant el poble que immediatament pensà en construir-hi una residència i demanà a l’artista que li busqués una casa prop del Cau Ferrat. rfDavant la impossibilitat de responsabilitzar-se del projecte, Casas li presentà al seu amic Miquel Utrillo.  Utrillo ben aviat es convertí en l’home de confiança del milionari i el 1910 fou l’intermediari en l’adquisició de l’antic Hospital de Sant Joan Baptista, que Deering comprà a l’Ajuntament per 40.000 pessetes. Poc temps després, Miquel Utrillo convertí l’immoble en una casa senyorial decorada amb elements ornamentals de diferents èpoques i procedències. Després de la reforma al que s’anomena Maricel de Mar, Deering anà adquirint les cases de la part nord del carrer Fonollar i altres situades al carrer de Sant Joan. Entre el 1912 i 1916,  s’aixecà doncs el que s’anomena el Maricel de Terra i ho comunicà amb l’altre recinte a través d’un pont sobre el carrer Fonollar.

n. invEn un article de Joaquim Folguera (1893-1919), llegim que “l’únic recurs que queda, mentrestant és procurar reaccionar contre el caotisme acutal, és fer ço que en Miquel Utrillo ve portant cap a Sitges amb Maricel: adaptar vells instints a bells indrets, suplint la fidelitat històrica i arquitectònica per una perceptiva de bon gust. El nostre paisatges és tant exquisit que accepta aquestes coses amb perfecta docilitat, i una porta de Salamanca es transforma en mig del nostre aire lleu en una obra rutilant i opimista”

Miquel Utrillo i les arts

Com molts sabeu, en el marc de la Commemoració Utrillo que se celebra a Sitges enguany, el dia 23 d’octubre tindrà lloc la inauguració de l’exposició Miquel Utrillo i les arts que tindrà lloc del 23 d’octubre al 10 de gener de 2010 a l’edifici Miramar. Com ja es va poder veure a principis d’any a la Biblioteca Santiago Rusiñol en la que s’exposà una prefiguració de la Col·lecció Utrillo dipositada en la mateixa, en aquest cas també es farà un repàs de les diferents etapes artístiques a tal fi de resituar la figura d’Utrillo en la historiografia cultural.

Fins ara la Biblioteca Santiago Rusiñol ha digitalitzat bona part d’aquest fons i es troba a la part final d’aquest procès tècnic que ha portat més d’un any de feina de preservació i conservació.

Col·lecció Utrillo. BPSR

Col·lecció Utrillo. BPSR

CINC CONTINENTS DINS DELS GUANTS

 

Hi havia una vegada, un món que estava ple de lletres! La gent dels diferents països es va anar coneixent i van poder escoltar quines històries es guardaven a cada regió. Per aquest motiu, les rondalles d’arreu han arribat a arreu i les rondalles d’enlloc encara estan per arribar. Si algú té sort, potser algun dia li arribaran a les orelles si mai trepitja la terra sense nom. Mentrestant, haurem de gaudir amb els contes que han nascut, viscut i traspassat fronteres des de temps immemorials. Ara estem segurs que mai, mai, mai moriran si hi ha algú que les vulgui escoltar.

Cinc continents dins dels guants vol ser una sessió que pugui ensenyar històries i rondalles d’aquí i d’allà, del nord i del sud, de l’est i de l’oest. Del cel, de la terra, del mar i de les muntanyes. Parlarem d’animals, d’homes bons i dolents, de dimoniets fantàstics i de personatges vinculats a la tradició dels pobles.

Roger Corominas

 

QUATRE GENERACIONS DE RECORDS DE FESTA MAJOR

A la Biblioteca Santiago Rusiñol sabem que posseïm dues riqueses. La una ens ve de fora i es renova diàriament: són els lectors i tots aquells que utilitzen els serveis de la biblioteca, allò que en el llenguatge actual anomenem els usuaris. L’altra riquesa és a dins: no només són els llibres sinó també els fons dels que la Biblioteca va ser dotada des de la seva fundació i que amb el pas del temps s’han anat enriquint  gràcies a l’estimació i, per què no dir-ho, a l’amor per la Biblioteca Santiago Rusiñol d’aquells vilatans amics que han cedit documents, fotografies i records que fan créixer la nostra col·lecció local.

 Una forma de retorn d’aquesta consideració consisteix en mostrar, de quan en quan, aquelles parts del nostre fons que enllacen més amb la il·lusió i la curiositat dels sitgetans. Així, des del dia 17 d’agost fins el 30 de setembre, enllaçant les dues festes de Sant Bartomeu i Santa Tecla, tenim exposat un recull fotogràfic històric des de principi del s. XX dels “Balls de Festa Major” amb algunes emotives peces històriques que hem triat i difós amb l’ajut  desinteressat de l’ Elisabeth i el Javier de l’agència de publicitat “Conceptual Factory “de Sitges. El proper dijous 17 de setembre a les 8 del vespre i com a acte principal a l’entorn de l’exposició,  tindrem amb nosaltres a alguns d’aquests grans amics de la Biblioteca que van començar a viure la festa en quatre èpoques diferents al voltant d’un col·loqui que hem titulat “Quatre generacions de records de Festa Major”.

 Són en Joan Josep Rocha, en Blai Fontanals, en Miquel Marzal i l’Alba Gràcia, representants de quatre generacions, alhora que estudiosos de les nostres festes, que moderats per en Vicenç Morando reviuran aquelles impressions de joventut que cadascú va viure a la Festa Major i que els ha quedat com la imatge més profunda d’ella.

 El col·loqui s’obrirà a continuació amb la finalitat d’intentar captar els trets fonamentals de cada dècada des dels anys 40 i 50 i com aquests han anat canviant  fins avui. Us esperem.

Núria Amigó i Fornells

Biblioteca Santiago Rusiñol

Pàgina següent »